Canvi de cicle

Des de que dimarts passat (16/04) vaig prendre la decisió de donar un pas al costat al projecte de Primàries, he rebut el suport i respecte dels vilatans que, al mateix temps, m’han preguntat perquè ho he fet.

Hi han varies raons, la majoria de les quals vaig deixar-les per escrit en un WhatsApp al grup a on érem els 8 primers candidats i alguns membres del CLO (Comitè Local Organitzador), que vaig enviar dimecres 10 d’abril i que va ser el precursor de les següents reunions de diumenge (14/04) i dimarts (16/04) passat.

He pensat que, donat a que es tracta d’un missatge meu, fer-vos partícips del text podria contribuir a entendre les raons de la meva decisió de sortida. El text es aquest:

“Bon dia,

La convocatòria d’ahir, es va fer pels 264 inscrits?

Pregunto perquè em preocupa molt que ahir només vam estar els de sempre… més aquell matrimoni nou que fa 2-3 reunions que venen. 

No estem motivant ni a la nostra gent a participar.

Hem de donar un cop de timó per rellançar el projecte perquè s’està morint.

No se si això és quelcom que només ho veig jo dintre del nostre grup (candidats i CLO) però us dic que des de fora és la impressió que percep tothom.

Tenim moltes reunions internes, però no estem arribant ni parlant amb la gent del poble, de fet, als candidats ni tan se vol ens veuen. No som percebuts com una opció viable per contrarestar la situació actual. No som percebuts ni com vot útil per canviar aquesta situació. 

Estem a dimecres i passarà un altre setmana (i ja seran 7 des de les votacions del 23/02) sense comunicar res a ningú dels que hem de convèncer per votar-nos… i només ens quedaran 6 setmanes per fer-ho!

Ja hem passat l’equador i hem perdut un temps preciós!!!

Per mi, esperar a tenir un paper que entregar per començar a parlar amb la gent es una excusa. Sense tenir cap paper, he parlat amb molta gent del poble i no se si algú més ho està fent… 

i per fer-ho, m’he tingut que sentir “que tinc les piles massa posades”, “que només m’estic visualitzant jo”, “que ho faig tot molt personalista”… 

Doncs ho sento, això és política i va de invertir temps i dedicació perquè la gent ens vegi, ens conegui, ens parli, ens expliqui que volen, que necessiten i que sentin el nostre discurs. Només així es pot guanyar o influir.

Lamento ser tant crític, però no ens servirà de res llepar-nos les ferides. Ja anem tard!

No se la resta, però jo em vaig apuntar a aquest projecte per guanyar unes eleccions (o com a mínim influenciar clarament per evitar la reedició del pacte de la vergonya) i he invertit molt temps, esforç i treball perquè el projecte s’ens vagi en orris com l’aigua entre les mans i com per no intentar fer quelcom per rellançar-ho.

I parlo en primera persona perquè només puc parlar d’aquesta manera i en aquest to per mi… perquè penso que encara no portem les piles posades, que no tenim ni a la nostre gent motivada, que no arribem als que ens han de votar i perquè m’importa un rave que hi hagi qui pensi que porto les piles massa posades. Jo tinc un objectiu: guanyar! i no sé si es el mateix que té tothom.

I si amb això molesto a algú, ho lamento, no es la intenció, però crec que el projecte està per sobre de les persones.

O donem un cop de timó, o adéu projecte! 

O li posem el temps, la dedicació, el lideratge, l’empenta, el treball, les ganes, la motivació i les piles que necessita, o adéu projecte!”

El resultat d’aquest WhatsApp van ser dos reunions internes i la presentació de la meva dimissió i d’en Benet. 

Haig de dir que tot i haver-me sortit del projecte, els meus objectius polítics a dia d’avui segueixen intactes (i) continuar treballant pel poble, (ii) bloquejar la reedició del pacte de govern actual i (iii) influenciar per desplegar polítiques independentistes a l’Ajuntament.

Però per canviar quelcom només ho pots fer des de dintre. Ja sigui el funcionament d’un grup o les polítiques d’un Ajuntament amb “neutralitat institucional”.

Per aquesta raó i agraint el respecte que els meus antics companys de PDeCAT m’han donat des del primer moment que vaig decidir marxar del partit i agraint també les propostes per tornar que vaig rebre, vaig decidir associar-me de nou per seguir treballant per aquest objectius.

I he decidit tornar també, perquè en els gairebé 6 anys que havia estat en el partit no m’havia trobat mai amb els problemes que en 6 mesos m’he trobat en Primàries.

El raonament és que, si la meva prioritat és treballar per assolir aquest objectius, aquests només poden tenir una oportunitat d’èxit en una formació política a SVM i no contemplo un altre partit per treballar-los que el mateix del que vaig sortir. El partit del President Puigdemont.

Utilitzant el paral·lelisme que sobre el cas va fer-me un bon amic, de la mateixa manera que si ets soci del Barça i en algun moment no estàs d’acord amb el seu president o entrenador no et dones de baixa del Club (quelcom que jo sí vaig fer), si hi ha quelcom que no t’agrada, el millor es, si pots influir per canviar-ho, treballar per fer-ho… i això faré.

Gràcies a tots i totes pel suport. Seguim!

About the Author

Daniel

7 Comments

  1. JordiComalat i Casas

    Molta sort per tu i per un bon futur de S.V.de M.

  2. JordiComalat i Casas

    Bona sort per tu i per S.V.de M.

    1. Daniel

      Gràcies Jordi! Una forta abraçada!

  3. Pep

    Daniel, n’hi ha per tant, la vida com la política es molt senzilla, cony fot un cop de mà els nostres i endevant amb tot el que faci falta, vinga esperit i collons…..

    1. Daniel

      Gràcies Pep! Això és precisament el que estic fent. La meva aposta és per un consistori republicà i independentista que treballi pel poble amb pensament de país. Una forta abraçada!

  4. Maria Assumpta

    Dani, jo respecto totes les opinions, tots sabem els nostres motius. Crec que ho deus haver sospesat bé. Sap greu però si tu creus que és el que has de fer, doncs ja n’hi ha prou.
    Endevant. Visca Catalunya lliure, visca la república catalana.

    1. Daniel

      Moltes gràcies Assumpta pel teu comentari. És cert que ho vaig meditar molt, però una vegada tinc presa la decisió, sóc d’acció ràpida. Els meus objectius, malgrat tot, continuen intactes. Visca Catalunya lliure i Visca la República Catalana!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *